Així era el circuit urbà de Pedralbes
4.4 هزار بار بازدید -
8 سال پیش
-
Avui dia, l’avinguda Diagonal és
Avui dia, l’avinguda Diagonal és una de les principals artèries de la ciutat de Barcelona. El que poca gent sap però, és que l’avinguda Diagonal i el barri de Pedralbes van ser un dels primers escenaris de l’incipient Campionat del Món de Fórmula 1. Era un traçat eminentment urbà, i el fet que la Diagonal sigui avui tan ampla a l’altura de Pedralbes té molt a veure amb el disseny i gestació del circuit.
El circuit de Pedralbes va estar actiu entre els anys 1946 i 1955, i el va dissenyar la Penya Rhin, un dels clubs automobilístics més importants d’Europa a inicis del segle XX. El traçat era d’uns sis quilòmetres de longitud, i era especialment apreciat pels pilots i pel públic per la seva rapidesa, ja que disposava de grans rectes (avinguda Diagonal, carretera d’Esplugues, avinguda de Pedralbes, Manuel Girona i Numància) on era possible superar els 300 quilòmetres per hora.
Fins i tot s’hi va decidir el títol de campió del món de l’any 1951, quan en la darrera cursa de la temporada, els pilots Juan Manuel Fangio, amb un Alfa Romeo, i Alberto Ascari, al volant d’un Ferrari, van arribar a la darrera cita de la temporada amb opcions de guanyar el campionat del món. En una demostració de talent, l’argentí Fangio va guanyar aquella cursa i es va proclamar campió del món per primer cop. Quatre anys després, al 1954, l’anglès Mike Hawthorn va guanyar el darrer Gran Premi disputat a Pedralbes, que va deixar d’acollir curses per motius de seguretat, i es va obrir aleshores un parèntesi de 14 anys, fins que Barcelona va acollir de nou un Gran Premi de Fórmula 1, aquest cop sobre el traçat de Montjuïc.
Durant nou anys el barri de Pedralbes fou escenari de les competicions automobilístiques més apassionants del món, inclosa l'incipient Fórmula 1.
Guió: Ferran Vital
Realització i grafisme: Jordi Castellano
· Visita el canal de Youtube de l'ARA: diariara
· Subscriu-te al canal de Youtube de l'ARA: http://bit.ly/1ekj9ID
· Mira més vídeos a: http://www.ara.cat/
· Subscriu-te i gaudeix de l'ARA: http://bit.ly/1LrQZGq
· Subscriu-te al newsletter de l'Ara.cat: http://bit.ly/1GtlQCw
El circuit de Pedralbes va estar actiu entre els anys 1946 i 1955, i el va dissenyar la Penya Rhin, un dels clubs automobilístics més importants d’Europa a inicis del segle XX. El traçat era d’uns sis quilòmetres de longitud, i era especialment apreciat pels pilots i pel públic per la seva rapidesa, ja que disposava de grans rectes (avinguda Diagonal, carretera d’Esplugues, avinguda de Pedralbes, Manuel Girona i Numància) on era possible superar els 300 quilòmetres per hora.
Fins i tot s’hi va decidir el títol de campió del món de l’any 1951, quan en la darrera cursa de la temporada, els pilots Juan Manuel Fangio, amb un Alfa Romeo, i Alberto Ascari, al volant d’un Ferrari, van arribar a la darrera cita de la temporada amb opcions de guanyar el campionat del món. En una demostració de talent, l’argentí Fangio va guanyar aquella cursa i es va proclamar campió del món per primer cop. Quatre anys després, al 1954, l’anglès Mike Hawthorn va guanyar el darrer Gran Premi disputat a Pedralbes, que va deixar d’acollir curses per motius de seguretat, i es va obrir aleshores un parèntesi de 14 anys, fins que Barcelona va acollir de nou un Gran Premi de Fórmula 1, aquest cop sobre el traçat de Montjuïc.
Durant nou anys el barri de Pedralbes fou escenari de les competicions automobilístiques més apassionants del món, inclosa l'incipient Fórmula 1.
Guió: Ferran Vital
Realització i grafisme: Jordi Castellano
· Visita el canal de Youtube de l'ARA: diariara
· Subscriu-te al canal de Youtube de l'ARA: http://bit.ly/1ekj9ID
· Mira més vídeos a: http://www.ara.cat/
· Subscriu-te i gaudeix de l'ARA: http://bit.ly/1LrQZGq
· Subscriu-te al newsletter de l'Ara.cat: http://bit.ly/1GtlQCw
8 سال پیش
در تاریخ 1395/12/02 منتشر شده
است.
4,401
بـار بازدید شده